El Ritme de les Màquines: cap a una IA Ètica en la producció musical i els seus algoritmes

Vivim un moment d’inflexió. La intel·ligència artificial generativa està transformant tots els sectors creatius, i la música no n’és cap excepció. Noves eines permeten generar paisatges sonors, melodies o peces completes a partir d’una simple indicació textual. Però aquestes tecnologies no són neutres: els models que les sostenen s’entrenen amb grans quantitats de dades —sons, músiques, veus— sovint obtingudes sense consentiment ni reconeixement de les persones autores. En aquest context, el repte no és només tècnic o legal, sinó profundament cultural i polític: quina mena d’intel·ligència artificial volem per a la música? Quin paper han de tenir-hi les persones creadores, investigadores i les comunitats artístiques?

Amb la voluntat de posar en el centre una mirada crítica i col·lectiva, BitLab i el Music Technology Group de la Universitat Pompeu Fabra, en col·laboració amb la Fundació Phonos i la Casa de la Música de Barcelona, i en el marc de la Càtedra UPF-BMAT en IA i Música, organitzen el pròxim dimarts 3 de juny de 2025 la jornada “El ritme de les màquines”. Aquesta trobada serà un espai per explorar com la IA pot ser utilitzada de manera ètica en la creació musical, posant en valor el desenvolupament d’eines obertes, models sostenibles i una relació responsable amb les dades i el coneixement compartit.

En un context en què moltes eines d’intel·ligència artificial són desenvolupades amb finalitats lucratives que sovint passen per alt els drets i les pràctiques de les persones creadores, és fonamental reivindicar el paper de les universitats com a espais de recerca, experimentació i desenvolupament tecnològic ètic. Projectes impulsats des d’institucions públiques i amb finançament públic —com l’arxiu col·laboratiu Freesound o eines de generació sonora desenvolupades en entorns de recerca— exemplifiquen una altra manera de fer  que posa la tecnologia al servei de la creació, expandint les possibilitats expressives i preservar l’autoria, la diversitat i el pensament crític dins els processos de creació sonora.

El programa combina un espai de diàleg, demostracions de les eines  en directe i un concert.  La taula rodona d’obertura, moderada per la historiadora de l’art, investigadora cultural i comissària Natalia Piñuel, reunirà veus expertes com la catedràtica Magda Polo, el desenvolupador i investigador de Phonos/Music Technology Group Frederic Font, i el grup Tarta Relena, per debatre els valors ètics implicats en el disseny i ús de tecnologies creatives.

A continuació, Błażej Kotowski i Tarta Relena faran una demostració pràctica amb models de síntesi neuronal a petita escala entrenats amb dades pròpies. Aquests models a mesura, derivats de DDSP permeten experimentar amb IA des d’una lògica de transparència i sobirania tecnològica. Tancarem la jornada amb una actuació en directe de Tarta Relena.

Aquesta jornada s’adreça a persones creadores, productores musicals, creadores digitals, centres de formació artística i agents del sector cultural i tecnològic, amb l’objectiu de generar coneixement compartit i inspiració pràctica sobre l’ús responsable de la IA en l’àmbit musical.

Les dades com a materia primera

Els models generatius d’àudio actuals necessiten grans volums de dades per funcionar —gravacions, composicions, textos i metadades— però no n’hi ha prou amb tenir sons: cal també aportar-hi context, descripció i condicions d’ús. En aquest sentit, Freesound, plataforma oberta creada pel Music Technology Group l’any 2005, és un exemple pioner d’un model ètic de compartició sonora. Amb més de 680.000 sons disponibles sota llicències Creative Commons, Freesound ofereix a les persones usuàries el control sobre com es poden reutilitzar les seves aportacions, tot afavorint la recerca, la creació i el desenvolupament responsable d’eines d’IA. Davant l’opacitat amb què moltes empreses tecnològiques extreuen dades sense consentiment, Freesound demostra que és possible establir una altra relació amb les dades: oberta, transparent i respectuosa amb els drets de les persones creadores.

Models generatius: transparència, reutilització i comunitat

La intel·ligència artificial generativa ja està transformant la música, substituint en alguns casos la producció musical funcional, però també obrint un ampli potencial creatiu per a artistes. Perquè aquesta transformació sigui realment significativa, cal que els models siguin oberts i transparents: això implica compartir les dades d’entrenament, el codi i els paràmetres, per tal que es puguin adaptar, millorar o reutilitzar en diferents contextos. La diferència entre un model obert i un de tancat no és només tècnica, sinó política: mentre que plataformes com Suno o Udio funcionen com a caixes negres, els models oberts permeten la participació activa de la comunitat. Des del Music Technology Group (MTG) de la UPF, es promou aquest enfocament a través del desenvolupament de models com RAVE, entrenats amb dades obertes com les de Freesound, i eines com Essentia o un leaderboard públic que facilita l’avaluació col·laborativa i la creació compartida.

Ètica, responsabilitat i visió de futur

Els orígens de la intel·ligència artificial es troben en entorns acadèmics i col·laboratius, estretament vinculats al programari lliure i a la ciència oberta. Tot i això, l’expansió recent de la IA generativa ha estat liderada per grans corporacions tecnològiques, que han imposat les seves regles i s’han apropiat dels beneficis. Davant aquest panorama, el sector musical té l’oportunitat de recuperar el lideratge des de l’àmbit públic, creatiu i col·laboratiu. Per fer-ho, cal impulsar accions concretes: promoure espais interdisciplinaris de creació entre artistes, enginyeres i investigadores; fomentar projectes de codi obert amb suport d’infraestructures públiques; garantir finançament sostenible a través de subvencions i cooperació distribuïda; i formar els agents culturals perquè utilitzin la IA de manera crítica i activa. Tot plegat ha de sostenir-se en una base ètica clara, on la innovació tecnològica serveixi el bé comú, potenciï la creativitat col·lectiva i obri noves formes de col·laboració, sense substituir ni competir amb les persones creadores.

Participants

• Natalia Piñuel Martín

Historiadora de l’art, investigadora cultural i comissària. Cofundadora de la plataforma Playtime Audiovisuales amb base en Madrid des d’on desenvolupen projectes audiovisuals i performatius per a museus i espais culturals com a MUSAC (Lleó), DA2 (Salamanca), Tabakalera (Sant Sebastià), Espai Fundació Telefònica, La Casa Encesa (Madrid), AECID, Institut Cervantes i Centre d’art 2 de maig (Museu CA2M de Madrid). Directora del projecte, festival i agència She Makes Noise dedicat a difondre el treball de les dones i persones no binaries en la música electrònica. Escriu regularment en mitjans i fa classes i xerrades sobre pràctiques artístiques contemporànies i temes de gènere. Ha programat exposicions i cicles de vídeo i performance a nivell individual per a l’Institut de les Dones o el Museu MEIAC entre altres institucions. Treballa regularment en radio i pòdcast des de l’any 2018. Actualment, dirigeix el programa Escoltes alterades i Pràctiques poroses- una proposta a moltes veus per al Museu CA2M- i està en el seu tercer any com a doctoranda a la USAL i la UCM.

• Frederic Font

Frederic Font és investigador sènior a Phonos, centre pioner en investigació de tecnologia musical vinculat al Music Technology Group del Departament d’Enginyeria de la Universitat Pompeu Fabra, Barcelona. Va obtenir el títol de màster i de doctor en Tecnologies del So i la Música per la Universitat Pompeu Fabra el 2010 i el 2015 respectivament. Les seves línies d’investigació estan centrades en l’anàlisi de grans col·leccions d’àudio, incloent la caracterització, classificació i recuperació de so per facilitar la reutilització del contingut en contextos científics i creatius. Frederic Font és el coordinador i desenvolupador principal de Freesound – una pàgina web dedicada a l’intercanvi de sons establerta l’any 2005 pel Music Technology Group, i que conté més de mig milió de sons -, i ha coordinat diversos projectes d’investigació relacionats amb el so i la intel·ligència artificial que han rebut finançament local, nacional i europeu.

• Magda Polo Pujades

Catedràtica de Música i Estètica del Departament d’Història de l’art de la UB. És Presidenta de l’APMUPE (Asociación de Profesores y Profesoras de la Universidad Pública Española). Com a fruit de la investigació, és autora individual de més d’una trentena de llibres, de diversos articles i de capítols de llibre.  Ha comissariat diverses exposicions d’art contemporani. Ha estat la creadora i directora dels Tallers Oberts de Barcelona (2011-2017). Ha aplicat els seus treballs teòrics en art i música en la direcció i creació d’espectacles interdisciplinaris (música, dansa, body art i videoart) com Babilònia, Scriptum, Sinestàtic, Ad libitum, Quartet de corda per a violoncel sol a Sol major, Antídot i Volaverunt. És directora del grup Ekho i compositora col·lectiva de les obres musicals The right way (estrenada al Festival Sónar 2023), Yoko Ono’s Suite (estrenada al Festival Sónar 2024), Schweigen (estrenada al Festival Actual 2025), Miraculum (estrenada al Festival Actual 2025) i Waves of sound (estrenada a “La barrera del so” de Ràdio 4, 2025), totes elles fetes amb intel·ligència artificial, paisatge sonor i música electrònica. Durant el 2025 s’estrenaran tres obres al Festival Sónar 2025, al Festival Eufònic i a L’Auditori de Barcelona.

• Tarta Relena

Neix el 2016 de la mà de dues cantants que exploren a capella diferents estils de músiques vocals, amb l’àrea geogràfica del Mediterrani com a context de referència. El repertori que canten va des de músiques tradicionals fins a cançons d’autor, amb l’experimentació com a bandera i la combinació de tècniques vocals com a motor creatiu, sense por d’estirar els límits d’allò sacre i profà. Als arranjaments de Tarta Relena hi conviuen els timbres tan diferents de les dues veus i el so sintètic d’instruments i samples electrònics. Sempre buscant la complexitat en la senzillesa i la màxima expressió amb el mínim d’elements.

Tarta Relena presenta un nou disc que flirteja amb les nocions del pensament tràgic: diversos personatges que es troben davant conseqüències imparables, conegudes i desconegudes alhora. Una mescla conceptual d’allò que el destí ens té preparat, la nostra set de coneixement i la incapacitat per a integrar versions futures de nosaltres mateixos. Plasmen en música i lletres la tensió i el misteri del que no comprenem, procedent de lògiques que s’escapen de les nostres formes habituals d’existir.

Marta Torrella, veu i electrònica

Helena Ros, veu i electrònica

• Błażej Kotowski 

Artista i investigador que treballa en la intersecció entre el so, els sistemes generatius i els estudis crítics de la tecnologia. La seva pràctica explora com el disseny d’arquitectures de IA dona forma als processos creatius, centrant-se en enfocaments alternatius a la tecnologia musical que abracen la inestabilitat i posen en primer pla la col·laboració. Actualment, realitza un doctorat en el Music Technology Group (Universitat Pompeu Fabra), on desenvolupa sistemes generatius que funcionen tant com instruments artístics com eines de recerca, materialitzats sovint en actuacions, instal·lacions i interfícies experimentals desenvolupades en col·laboracions multidisciplinàries.